Farsants (Esteve i Marco)

Avui passejant per la Fira del Llibre d'Ocasió, hi havia una lleixa on hi deia "Catalunya-Política" i entre diferents assajos s'hi trobava el llibre d'Erich Fromm "La por a la llibertat". No sé si el llibreter és un poeta subtíl o si el seu subconscient l'ha dut a posar un llibre amb aquest títol entre els de tema polític a casa nostra. El llibre de Fromm és una mena d'anàlisi psicològica sobre com les persones s'autolimiten per les seves pròpies pors i no aconsegueixen viure amb plenitud. Publicada el 1941, la seva lectura avui en dia és un pèl carrinclona, però les bases, molt simples, em semblen encara vigents. Cal dir que Fromm la va escriure poc després de la seva arribada als EUA fugint de l'Alemanya nazi per la seva condició de jueu.

[@more@]

No sé el perquè, però no puc deixar de relacionar "la por amb la llibertat" amb la revelació de que la gran farsant de les torres bessones de Nova York, Tania Head, és en realitat una catalana de casa bona i negocis tèrbols, Alicia Esteve. Aquesta dona (a qui podeu veure a You Tube si cerqueu Tania Head) és una senyora grassoneta, rossa, i que parla un anglès molt acceptable, tant que no sembla catalana. Resumint els fets, s'ha presentat des de fa uns anys com a víctima salvada miraculosament dels atemptats de l'11S, ha muntat una història lacrímogena al seu voltant, s'ha fet presidenta de l'associació de supervivents dels atemptats i ha guiat visites al WTC, una de les quals la va seguir el propi president dels EUA. Ara el New York Times ha destapat el seu muntatge i la història dóna la volta al món, amb la senyora subtitulada "the barcelona lady….". La Vanguardia dóna més detalls com que pertany a la família Planasdemunt, que va estar involucrada en l'escàndol de BFP, i que va obligar el personatge del mateix nom a dimitir com a conseller de la Generalitat.

Sembla que la senyora Esteve feia una tasca considerada de gran valor pels membres de la seva associació que ara, de pressa i corrents, l'han destituïda de la seva funció, després d'uns primers moments d'incredulitat. A You Tube es veu com una psicòloga explica que la gent que fa aquestes coses normalment es troba molt mancada d'afecte i veu que així, fent una cosa que no perjudica a ningú, sinò que beneficia a molts, se senten millor i donen sentit a la seva vida. La cosa no passaria de la categoria d'anecdota si no fos perquè el famosíssim Enric Marco, president de l'Amical Mauthausen de internats espanyols als camps de concentració nazis, va confessar el Maig de 2005 que ell no havia estat mai a cap camp, després d'una investigació per part d'un historiador que es va fer ressó dels dubtes que els seves històries causaven entre els autèntics supervivents. Marco va ser treballador voluntari a les fàbriques nazis el 1941 i posteriorment fou secretari general de la CNT a finals dels 70 (d'on el van expulsar). Llavors es deia Enrique Marcos (i així fou fins el 1981 quan es canvià el nom). Per cert, també va treballar molt per l'associació, que ha perdut la seva rellevància pública des de que en Marco va ser-ne foragitat.

Dues de les majors impostures que jo he vist en la meva vida adulta i les dues protagonitzades per catalans. Segons la psicòloga, per manca d'afecte. Jo afegiria també per afany de protagonisme i, perquè no, per una aplicació fins a l'error suprem del principi pervers de que el fí justifica els mitjans (haurien pogut fer el mateix essent uns simples col·laboradors sense l'engany?). Perquè aquests dos paisans s'han ficat en aquest embolic, sense que els hi calgués per a subsistir, potser només per quixotisme combinat amb afany de protagonisme? O per algun problema interior mal resolt, com els que cita Fromm en el seu llibre? I me n'estic de fer teories generalitzant al conjunt del país, no per falta de ganes, sinó perquè no crec que estiguem tan malament.

Tweet