La Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya (FEHC; http://www.histocat.cat) "té com a finalitat promocionar l'estudi, recerca i divulgació d'aquells aspectes de la nostra Història que se'ns han amagat i manipulat", segons diu al seu web. En són les ànimes Jordi Bilbeny (Filòleg, Arenys de Mar 1961) i Carles Camp (Enginyer Químic, Granollers, 1960). Es concentren en veure si alguns conceptes històrics aparentment consolidats presenten elements poc clars, cercant informacions que contradiguin les versions acceptades.
En el web mostren els projectes principals sobre els que treballen, dels quals en destaco els següents
i) Projecte Amèrica: en el que s'acumulen possibles evidències d'una eventual molt rellevant participació catalana en la descoberta d'Amèrica amb, entre d'altres, mapes del segle XVI amb senyeres en territori americà o la possible catalanitat de Colom.
ii) la possible catalanitat de Cervantes, amb la possibilitat de que fos costum de l'època traduir al castellà per publicar.
iii) Una visió alternativa de la Guerra del Francès, donant Napoleó independència a Catalunya, i no incorporant-la a França
[@more@]
És fàcil ridiculitzar aquestes recerques basant-nos en l'enorme llast de la formació "oficial" impartida durant generacions. Aquests investigadors ho saben i fan la seva tasca cercant sempre material documental original. N'acumulen força i l'interpreten segons els seus anhels. I la qüestió és que generen allò que en lleis s'anomena "dubte raonable". El material que troben era sovint ignorat o oblidat fins ara, perdut en arxius o vells volums arnats. Però sembla sòlid. Crec que mereix que una comissió d'historiadors i documentalistes examini els documents que mencionen i ens diguin si existeixen o són només invencions. Si existeixen i una comissió independent ho certifica, caldrà parar atenció a les investigacions que condueixen, perquè les evidències semblen apuntar en les direccions que ells citen.
I quina rellevància tindria, a dia d'avui, la confirmació d'una o més d'aquestes hipòtesis? En què canviaria la nostra vida? Sembla clar que obligaria a una revisió absoluta de la història del conjunt de paisos ibèrics des de l'època moderna i a entendre el que va passar i el perquè es va rescriure la història d'una forma tan diferent. Entendre a quí va beneficiar i perquè. Saber quin ha estat realment el nostre passat, els nostres èxits i els nostres fracassos. Què conduí a la decadència del nostre idioma al segle 17 si s'havia de passar al castellà per publicar. Si realment vam tenir un paper determinant en la descoberta d'Amèrica, perquè aquesta fou feta en castellà, potser per un problema de migradesa demogràfica, que ens feu demanar suport a Castella?
Saber amb més precissió com van anar les coses permet entendre millor el passat i el present, conèixer millor el perquè de la situació actual, no viure enganyat. En tot cas, convé qüestionar-se sempre les versions oficials -que escriuen els poderosos de cada moment per legitimar la seva ocupació del poder- i provar de veure si explicacions alternatives són possibles i plausibles. És una qüestió de llibertat.
La informació que aporta la fundació és inqüestionable. Quan reuneixes 100 mapes del segle XVI amb senyeres catalanes als territoris americans i desmuntes la teoria oficial, simplement cal decidir a favor d’aquesta opció i restar passiu que els altres verifiquin les seves argumentacions.
No té sentit que un argentí posi en dubte si Maradona és el millor jugador de la història o no ho és.
De la mateixa manera, no té sentit que amb el paquet de 1000 proves que apunten a Histocat, a Catalunya no es canviin immediatament tots els llibres d’història per la canalla.